ENERGIES RENOVABLES

L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil. Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim. Alguns exemples en són l'escalfor solar, el vent, les marees i l'escalfor dins de la terra.

Tipus:

- Energía solar

- Energía eólica

- Energía hidráulica

- Energía geotèrmica.

- Energía mareomotriu

ENERGIA MAREOMOTRIU

L’energia mareomotriu és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir, la diferència d'altura mitjana dels mars segons la posició relativa de la Terra i la Lluna, i que resulta de l'atracció gravitatòria d'aquesta última i del Sol sobre les masses d'aigua dels mars. En definitiva, es basa en la diferència d'altura mitjana segons la posició relativa de la Terra i la Lluna, que és resultat de l'atracció gravitatòria de la Terra i delSol sobre les masses d'aigua dels mars. El rang mitjà està típicament entre 0,5 i 1 m, sent una mica major a les plataformes continentals.

La pujada de les aigües es denomina flux mentre que el descens es coneix com reflux (el segon es més breu en el temps que el primer). Els moments de màxima elevació del flux són la plenamar i tenen lloc quan la terra, la Lluna i el Sol estan posicionats al voltant d'una línia. Els de màxim reflux s'anomenen baixamar i tenen lloc quan la Terra, la Lluna i el Solestan perpendiculars entre ells. El nivell del mar entre aquestes dues elevacions pot variar de 2 a 15 metres o inclús més. La variació entre marea baixa i alta es dóna en un període semidiürn d'aproximadament 12 hores i 25 minuts. Cal dir, que la magnitud de les mareescanvia segons cada mes lunar. L'energia estimada que es dissipa per les marees és de l'ordre de 20.000 TWh. D'aquesta energia es considera recuperable una quantitat que està al voltant les 200 TWh. Cal dir que hi ha altres formes d'obtenir energia mitjançant la mar: lesonades i el gradient tèrmic oceànic.

ENERGIA GEOTÈRMICA

L'energia geotèrmica és una energia renovable obtinguda de la calor produïda a l'interior de la Terra com a resultat de la desintegració d'elements radioactius i de la calor que es va originar en les primers moments de formació del planeta i de l'energia solar absorbida per la capa terrestre. Aquesta energia renovable es manifesta per mitjà de processos geològics com ara volcans,guèisers que expulsen aigua calenta i aigües termals.

Per a poder obtenir aquesta energia és necessària la presència de jaciments d'aigua calenta prop d'aquestes zones. Es perfora el sòl i s'extrau el líquid, el qual sortirà en forma de vapor si la seva temperatura és suficientment alta i es podrà aprofitar per accionar una turbina que amb la seva rotació mou un generador que produeix energia elèctrica.

L'energia geotèrmica a Catalunya s'obté simplement foradant el fons del terra i instal·lant una sèrie de circuits d'aigua, que a l'estiu traslladen la calor de la llar a l'interior i a l'hivern transporta la calor interna cap a la llar. Es basa en el principi que les capes més superficials de l'escorça es refreden i escalfen més ràpidament que les que estan una mica més profundes. Evidentment, si encara s'anés a molta més profunditat llavors sempre seria més calent.

ENERGIA HIDRÀULICA

L'energia potencial acumulada en els salts d'aigua pot ser transformada en energia elèctrica. Lescentrals hidroelèctriques aprofiten l'energia potencial de l'aigua dels rius per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. A Espanya s'utilitza un 15% d'aquesta energia per produir electricitat. Aquesta energia es considera renovable perquè no consumeix l'aigua sinó que només n'aprofita el seu moviment. És indispensable vetllar per què latemperatura i la composició de l'aigua sigui igual abans que després del salt, i així i tot, el fet d'acumular aigua modifica l'ecosistema del riu.

A Catalunya, per la seva geografia, són molt abundants les centrals anomenadesminihidràuliques, en salts de rius més petits i que produeixen, individualment, menys energia que una hidràulica però que, pel fet de poder posar-hi més, en conjunt poden generar una gran quantitat d'energia.

ENEGIA EÒLICA

Energia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en d'altres formes útils per a les activitats humanes. El terme eòlic prové del llatí Aeolicus, pertanyent o relatiu a Èol, Déu dels vents a la mitologia grega. L'energia eòlica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales.

Actualment, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. Mentre que l'eòlica genera al voltant de l'1% del consum elèctric mundial, representa al voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% a Espanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del 2007).

L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.

ENERGIA SOLAR

L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a fins humans és renovable ja que l'energia rebuda del Sol no minva pel fet d'utilitzar-la.

La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmorteeixen i la latitud. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiació el valor és superior als 1000 W/m² a nivell de la superfície terrestre.

La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o bé en la suma d'ambdues. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o refraccions intermitges. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i la resta d'elements atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.

Es pot diferenciar en l’energia solar fotovoltaica i l’energia solar tèrmica. L’energia solar tèrmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o utilitzant-la sense transformació prèvia. L’energia fotovoltaica ha suposat un gran negoci per a molts inversors i avui en dia, algunes cases ja s’han dotat de plaques per no dependre de la xarxa elèctrica. L’avantatge de l’energia fotovoltaica és que no necessita una gran instal·lació per una bona eficiència en la producció d’electricitat:

§ Energia solar fotovoltaica: Aprofitament per mitjans electrònics

§ Energia solar tèrmica: Aprofitament per mitjans mecànics

§ Energia solar termoelèctrica: Procesos de conversió en energia elèctrica.

§ Energia termosolar: Procesos d’aprofitament directe de l'energia solar tèrmica

§ Escalfador solar

§ Escalfador solar d'aigua

§ Escalfador solar d'aire

§ Arquitectura bioclimàtica

La comunicació

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes tècnics, com la telecomunicació, i socials, com ara el periodisme, la publicitat, l'audiovisual i els mitjans de comunicació de masses. La competència comunicativa és la capacitat de transmetre amb èxit un missatge usant el mitjà adequat i d'entendre els que altres emeten. El terme comunicació també s'usa sovint en el sentit de transport com, per exemple, la comunicació entre dues ciutats mitjançant el tren.

Dins de les ciències socials, la comunicació és un camp d'estudi que tracta d'explicar com es realitzen els intercanvis comunicatius i com aquests intercanvis afecten a la societat. És a dir, investiga el conjunt de principis, conceptes iregularitats que serveixen de base a l'estudi de la comunicació com a procés social.